D’altres abans s’han trobat com nosaltres
n’aquest llindar on errem tu i jo ara.
Pel vent llevat el seu oblidat rastre:
vivim aquí, sense memòria d’ells.
Pro tot i això, si no distints, som únics.
Sota aquest sol, en aquesta claror.

Junts habitem el llindar del silenci.
Els nostres peus petgen resseca terra.
El nostre amor: força gravitatòria.
Estels bessons que girem en pols seca.

Anuncis