un avió argentat
llisca
silenciós
sobre una flassada de núvols
descendirà entre el ferro rovellat
s’enlairà en una ciutat petrificada

sec al costat de la finestreta
un cafè negre a les meves mans
i miro
el blanc i el blau

aquest avió argentat
un pont transitori
obre dos abismes
les ribes unides
ara
sols
per la imaginació

l’ull del sol
estudia aquesta nau
que llisca
sobre una flassada de núvols

bec el cafè
mentre penso
la ciutat abandonada
veig imatges
pensar ja és crear
la realitat també
ha sortit d’allà

un avió argentat
llisca
sobre una flassada de núvols
descendirà entre el ferro rovellat
s’enlairà en una ciutat petrificada
en algun indret
hi ha una ciutat de persones que mai marxaren.

Anuncis