Erro en la nit de llums distants i càlid vent,
la meva esgotada testa duc al teu llit.
Acull-la en el teu pit bressant-la tendrament
i fes juga’ amb els meus cabells els teus prims dits.

Deixa pacient que s’assereni ma frisor
i clogui, com un emparat infant, els ulls,
que el torrent del meu fracàs es calmi en ton cor
i llisqui jo per la dolça son que m’acull.

Quan l’ocell ens anunciï que és aquí l’alba
i ens desvetllem abraçats en el dia esclarit,
deixa l’abaltiment allargassar la folgança
i ja que hi som, roman encara amb mi al llit.

Anuncis