Somorta ment, pàl.lida vida,
que encara t’hi dura el verí?
Porten els vespres la vigília,
s’esvaeixen els dies com nits.

Somorta ment, pàl.lida vida,
encara el narcòtic brunzit?
Com dies fats les vetlles passen,
l’alba troba el cap ajupit.

Des d’aquell estiu que esperava
a l’ombra d’un roc el destí,
lentament pels membres pujara
i en el cor picà l’escorpí.

Anuncis