El pebeter s’ha apagat amb l’esbufec cansat
dels homes a la plaça estant.
I jo porto una espelma a la mà que a cada pas
fa un ai de suspens i pavor.
Amb prou feines il.lumina el sól sota els peus
i tot es fosca al voltant.
Recitaré, però, un cant en la bombolla incandescent
per allunyar la por, per alleugerar el cor.

I és clar que és una batalla perduda
la de l’espelma i la dels fars
la de l’Olimp i la dels estels,
però ves, ens hem de dir, què hi farem.

Anuncis