El meu desig de tu
és una mar sense ribes
on balancejo sense descans.
Cap aquí i cap allà.

L’aigua negre em fa venir al cap
l’aire negre de la meva habitació.
Jec damunt el llit
com una closca que sura en la immensitat.

¿Com pot un mar immens com aquest
cabre en la closca que sura damunt d’ell?
Alguna cosa no té lògica dintre meu.

El coneixement esquinçat en poemes
és tot el que atenyo.
Com aquest que sembla que
i tal dia farà un any.

Anuncis