és un mot
que l’any 2010
encara

corria
lliure
de cap en cap
com un conill.

L’any 2016
arreu
el veus engabiat.

Mon pare m’ha dit:
si continuen així
no quedarà un mot lliure

i m’he imaginat un món
de mots engabiats
entre les dents de gent
amb cara de ministres.

Recordes el mot solidaritat?
Ara te’l trobes embolicat
en plàstic
com un caramelet de La Caixa.

Sovint, de fet,
pel canvi
trobes
un succedani:
la regeneració.

En un full
he escrit unes desenes de neologismes
i quan l’he allunyat
allò semblava el Poblenou,
que és Troia IX
sobre Troia i Troia.

Doblegat l’he asilat
entre les pàgines
d’un llibre de màrqueting
dels anys 90.

On era que els mots encara tenien pols
i a la mà la consistència d’una roca
o un còdol o un carreu?
Ordo et connexio idearum idem est
ac ordo et connexio rerum.

La ministra
i molts aspirants a ministres
diuen que ells són el canvi,
que és l’hora del canvi,
que el canvi ja ve,

i el canvi
engabiat.

Anuncis