Tu, dolça melodia, per què escoltes música entristit?
Dolçor amb dolçor no batalla, joia i joia s’enjogassen.
Per què t’estimes allò que t’ofèn,
o reps plaer d’allò que t’afligeix?

Si la vera harmonia dels sons melòdics
en aliança units ofèn la teva oïda,
ho és però amb dolç regany, doncs tragires
en solitud les parts que hauries de crear.

Fixa’t en una corda, dolça núvia de l’altra,
sonen ambdues en ordre perfet,
com el pare, el fill i la joiosa mare
que plegats un dolç acord canten.

Sense paraules, vàries veus sonen una,
i et diuen això: “tu sol no esdevindràs res”.

(Traducció: Roc Bru)

Anuncis