Abandona el jaç.
En penombra avança, lent,
Nèstor vell.
I surt.
En el portal s’asseu
en el banc lluent de blanc
de marbre erosionat
on seia el pare també.
Contempla el mar lluent,
els turons de verd
i l’aurora, amb dits de rosa,
en aquesta solitària hora.

Anuncis