La ment, el pensar,
empaita la llar,
oculta en la boira remota.
Clavar-se al record,
agafar-se al món,
com lluita en el vidre la gota.
Colpejar l’acer,
interpel·lar als cels,
ser el gos que udola a la lluna.
La lluna, la mare,
la pedra callada,
perduda en la memòria bruna.

El fosc passadís
del bru paradís
que en la tendra infantesa astora.
El cel nuvolós,
el gèlid racó,
les ensopides hores mortes.
Cercar aquell nen,
entrar dintre d’ell
trobar-se en àrtica planura.
Tornar amb no res,
sense or ni secrets,
com viatger de lassa figura.

Anuncis