La ment, el pensar
empaita la llar
oculta en la boira remota.
Agafar-se al record,
agafar-se al món,
com lluita en el vidre la gota.
Colpejar l’acer,
interpel·lar els cels,
ser el gos que udola a la lluna.
La lluna, la mare,
la pedra callada,
perduda en la memòria bruna.

Anuncis