A Josep Maria Nadal i Farreras

Sobre la taula de caoba les piles
de llibres i fulls rebregats, en repòs
l’ordinador i ell, que ha vist el primer
l’àrdua travessia de l’esperit,
observa atent, de la finestra estant,
les mans a l’esquena, com broca ferm,
proporcional, sobre els cossos voltats,
l’estat. El mòbil sona i sona i sona
amb alarits de boques envestides.
Els vídeos cauen: l’udol a les dents,
el crac dels cranis que forçosos entren
en raó. La tesi atropella l’antítesi.
Rere el vidre veu l’estat espolsar-se
com un gos xop sota el cel deslluït .
Espanya -ànima del món- que ha vingut
a mesurar i dominar. Prodigi,
l’espectacle del poder en acció!
La llibertat és en ella només
i s’ha acabat la història. Ja fa anys
que va acabar. Fou l’any 78.

Anuncis