BLUES

 

Un altre dia amb el peu canviat,

parlava ahir d’amor, però l’odi ja m’ha marxat.

Han obert les portes,

ja podem sortir,

he creuat la ciutat buscant allà on em vaig deixar.

 

Els ulls i el sol s’esbatussen sobre les aigües.

Me’ls arrencaré.

M’ajauré a la sorra

amb una conquilla a cada forat.

Quan m’hi trobis ja m’hauré desfet.

 

No res del que dic o escric és veritat,

però no pensis pas que tot aquest temps

t’he mentit;

passa que no m’hi veig gaire clar,

confonc roses amb alacrans.

 

Hi ha fosca a l’est, l’oest està en flames.

Palplantat davant la porta de la Bachmann,

estic xop i vinc tard,

han tancat els llums quan he picat.

 

Sóc un home als núvols que es passeja

enregistrant-se a tot arreu.

Les dades,

el plàstic,

el ferro,

ho deixo tot a nom meu.

 

He provat de tenir un estil,

però he acabat per vestir-me amb allò

que vaig trobant.

M’he vist en una foto de fa un any;

entenc que no volguessis

saber de mi.

 

No he vingut a reclamar el que és meu,

no he vingut a tornar el que he robat.

Venia a deixar el meu nom, però ni jo el recordo ja.

Ha caigut en algun indret

o l’he llençat?

 

M’he obert camí en l’espessor del món

a cop de matxet

com un conquistador.

He vist què s’hi amaga rere tot,

una pedra gèlida plena de sang.

 

M’amago a les cabanes de Sampere,

duc una destral i un llibre

de Zhuangzi.

Quan moris em trobaran xiulant

amb els pardals i els ratolins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s